lunes, 5 de julio de 2010

Sense Títol (versió de la cançó "Cerámicas Guzmán" de Manel)



No esperava un noi tan bonic

en aquesta feina.

El teu estil em fascina.

On has estat tot aquest temps?

Aprofitaré, ara que et gires,

Per donar gràcies al cel

i per passar-te revista,

dels talons fins als cabells.

No t´espantis però, ara, voldria dir-te

que ho ets tot per a mi i que jo puc ser tota teva.

Vull senir-te explicar la teva vida,

els teus somnis i els teus grans secrets.

Tornes i em dediques

el més gran dels teus somriures

i et posses a planificar

i les teves mans, expertes,

pitjen el teclat de l´ordinador.

I congelo el moment quan les nostres mirades

es creuen al passar,

però els teus ulls estan nerviosos,

has d´atendre a la Sònia Fer.

Però, si dubtes, podries atrevir-te

A sortir amb mi a fer un cigarret.

Per si penses que podria servir-te

jo m´estaré per aquí encara algun temps.