I que lluny queda ja
quan fumava tancada al lavabo,
dins la banyera amb la finestra i l'aixeta oberta.
per la mare m'estava dutxant
però realment estava plorant
perque no entenia què era
el que la gent esperava de mi.
Ara ho sé i ni tan sols
faig l'esforç d'agradar als demés.
Em quedaria per sempre en aquell somni
tan real i proper.
quan tocava aquell grup
que a ningú li agradava i tu i jo vam pensar
que així seria més nostre que de ningú.
I va haver-hi un moment, molt agut i repentí
que el meu cap ho va veure tot clar
sabia el que havia de fer
per sortir d'aquella banyera
i agradar als demés
i ara ho volia fer i així va ser.
Vull ser algo per a tu
vull que em miris sense parar
perque vull poder fer-te mal i que m'en facis.
Vull que ens estimem com mai ningú s'ha estimat
així serà més nostre aquesta manera que de ningú.
