lunes, 5 de julio de 2010

Garraf



Sobre la sorra de la caleta al garraf
tornes a somriure d'aquella manera

tan i tant diferent.
Ja sé què tractes de dir-me
i miro al cel esperant algun núvol blanc

amb forma singular.
El temps va passant i anem fent camí

entre la sorra i el mar.
La tovallola pesa quan la vols espolsar.
Sona una música de fons que ens fa moure els peus,
els enfonses a la sorra per sentir-los lliures després.
Sempre has sigut com banyar-se

després d'una hora de sol.
M'enfonso, faig el pi i surto

perque algunes algues em toquen el turmell.
Estirat tan prim i moreno
així és com et vull.
M'ofeguen les ganes de dir-te que sé el que penses
i per què avui somrius així.
Ignores l'amor que t'envolta
i poc a poc tot s'acaba
com el sol es pon
inevitable, cada dia, cada vegada,
la platja es queda i el sol ja no pica.
Tot és raro a mesura que arribem al cotxe,
et miro i tornes a somriure com abans,
cada cop més evident,

em trec les ulleres per somriure.
Et llanço amor i sexualitat
però, inevitablemet, sóc com la sorra als teus peus
un rastre d'aquell dia d'estiu.