És inevitable
el gest que ens separa,
el mateix que ens té a prop.
Vol desfer-nos
el silenci entre missatges,
delicat el to de veu
que em desperta dins un tren.
La taronja a les onze
em recorda en qui puc confiar.
Això no s'aturarà
mentre el tren arribi cada matí,
les cafeteres ragin
i l'edredó ens tapi els caps.
